Erosión fluvial y protección en pilas de puente: modelo reducido del puente nuevo de Mora de Ebro / Josep Martín Vide, Josep Dolz Ripollès
Martín i Vide, Juan Pedro


En: Revista de obras públicas. vol. 141, núm. 3328 (Gener 1994), p. 31-40

Este trabajo se propone llamar la atención sobre la acción del agua en las pilas de los puentes, origen del fenómeno de la socavación local, responsable de un gran número de fallos de puentes. En primer lugar, se presenta un breve resumen del conocimiento actual sobre la erosión local y las medidas de protección con mantos de escollera. El núcleo del artículo es el caso del puente nuevo de Mora sobre el río Ebro, estudiado en modelo reducido debido a la complejidad geométrica de sus pilas y estribos, con el objetivo de dimensionar unas protecciones de escollera. Se trata de un modelo a escala 65, localmente erosionable, ensayado con aguas claras y con semejanza de Froude. Finalmente se comparan los resultados del modelo con las predicciones sobre erosión local y tamaño de escollera por algunas de las fórmulas más conocidas, quedando de manifiesto el carácter aproximado de estas fórmulas.

Variabilidad temporal en el comportamiento hidráulico del curso inferior del río Ebro / Jordi Prats Rodríguez, Josep Dolz Ripollès, Joan Armengol
Prats Rodríguez, Jordi


En: Ingeniería del Agua. vol. 16, núm. 4 (Desembre 2009), p. 259-272

La presencia de los embalses de Mequinenza, Riba-Roja y Flix en el tramo inferior del río Ebro ha dado lugar a una serie de alteraciones (reducción de la entidad y frecuencia de las avenidas, estabilización de caudales, etc.) que han favorecido el desarrollo de macrófitos sumergidos. La viabilidad diaria y anual del régimen de caudales del tramo inferior del río Ebro como consecuencia de la regulación ejercida por los embalses se analiza en este trabajo. Los principales efectos son: importantes variaciones diarias de caudal, un menor caudal los fines de semana y la estabilización de los caudales mínimos. Asimismo, se analiza la influencia de la proliferación de macrófitos en el comportamiento hidráulico del río. En el período estudiado (2000-2006) el río presentó dos tipos de comportamiento hidráulico: un comportamiento que puede considerarse como ordinario, con el cauce limpio, y otro más lento, caracterizado por menores velocidades y mayores calados para un mismo caudal. Este segundo comportamiento coincidió con épocas de sequía, con caudales bajos durante gran parte del año y proliferación de macrófitos. El paso del comportamiento lento al comportamiento ordinario se produce con avenidas importantes, que tienen el poder suficiente para arrastrar a los macrófitos.

Incidencia de los embalses en el comportamiento térmico del río : caso del sistema de embalses Mequinenza - Ribarroja - Flix en el río Ebro / Rafael Val Segura ; [dirigit per: Josep Dolz]
Val Segura, Rafael


2003
Dirigida per: Dolz, Josep. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental, 2003
196 p. : gràf. ; 30 cm
Projecte final de carrera. Bibliografia.

El Règim tèrmic del tram inferior de l'Ebre i les seues alteracions [Fitxer informàtic] / Jordi Prats Rodríguez ; [dirigit per: Josep Dolz Ripollès, Joan Armengol]
Prats Rodríguez, Jordi


2011
Dirigida per: Dolz Ripollès, Josep; Armengol Bachero, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2011
1 recurs electrònic

En aquesta tesi s'estudia el règim tèrmic del tram inferior del riu Ebre, entre Escatrón i Miravet, a diferents escales temporals, així com les alteracions causades pel sistema d'embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix i per la central nuclear d'Ascó. L'anàlisi del comportament tèrmic del riu Ebre en l'àrea d'estudi es realitza a partir de l'examen de mesures de la temperatura i del nivell de l'aigua realitzades in situ, de la reconstrucció d'una sèrie de temperatura mitjana anual a partir de dades històriques de temperatura i mitjançant un model físic que té en compte els processos de transport i intercanvi de calor entre l'aigua del riu i el medi. Per la seua importància per a la modelització del comportament tèrmic del riu, també es realitza un estudi del comportament hidràulic del riu Ebre aigües avall del sistema d'embassaments. D'altra banda, a causa de la seua influència aigües avall, es dóna especial importància a l'estudi del comportament hidrodinàmic de l'embassament de Riba-roja, mitjançant el model DYRESM. Els resultats dels treballs mostren un augment de la temperatura mitjana anual a Escatrón de 2,3 §C en el període 1955-2000, així com un efecte estacional del sistema d'embassaments i un augment de la temperatura de l'aigua causat per la central nuclear d'Ascó de 3 §C en mitjana. Durant la primavera i estiu les alteracions de la nuclear i dels embassaments són de signe contrari i aproximadament s'anul·len; durant la tardor i hivern, ambdues alteracions se sumen. A més, els embassaments causen una disminució de la variabilitat tèrmica diària, mentre que la interacció entre el vessament tèrmic de la central nuclear i les oscil·lacions diàries del cabal produïdes pels embassaments dóna lloc a canvis bruscos de la temperatura de l'aigua. A mesura que l'aigua discorre riu avall la seua temperatura s'aproxima a la temperatura de l'estat estacionari, si bé la distància de recuperació pot ser de centenars de quilòmetres d'acord amb els resultats de la modelització depenent de la intensitat de l'alteració, del cabal i de les condicions meteorològiques.

Modernització de la zona regable del sector 38 del Canal d'Urgell. TTMM d'Artesa de Lleida, Lleida i Puigverd de Lleida [Fitxer informàtic] / Genís Concha Ripollès : [dirigit per: Josep Dolz Ripollès, Joan Soler Guitart]
Concha Farré, Genís


2012
Dirigida per: Dolz Ripollès, Josep; Soler Guitart, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental, 2012
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

L'objectiu del present projecte constructiu és definir i valorar les actuacions per a la modernització del reg en el sector 38. En el projecte es definiran: - El traçat i el dimensionament de la canonada secundària principal, la xarxa secundaria fins als hidrants, i les terciàries fins a les parcel·les de reg - Reposició dels serveis afectats. - Ocupacions, servituds i expropiacions. Per al correcte disseny i dimensionament de la xarxa secundària de reg, partirem de les dues basses ja dimensionades, una al costat de la 4rta sèquia principal del Canal d'Urgell i l'altra al costat del canal auxiliar, ambdues ubicades al terme municipal de Torregrossa. El punt de partida de la canonada secundaria principal serà l'estació de filtratge de la bassa 2. Tot hi això, el càlculs hidràulics s'han realitzat segons el nivell piezomètric de la bassa 1 i fixant els material (ASH) i el diàmetre (1200mm) dels 2228 metres de longitud de la canonada de la xarxa primària fins l'estació de filtratge.

Temporal variability in the thermal regime of the lower Ebro River (Spain) and alteration due to anthropogenic factors / Jordi Prats Rodríguez, Rafael Val Segura, Joan Armengol, Josep Dolz Ripollès



En: Journal of Hydrology. vol. 387, núm. 1-2 (07 Juliol 2010), p. 105-118

The Ebro River is one of the longest rivers in Spain and it also has the greatest discharge. Its lower part is highly regulated and includes a system of three reservoirs (Mequinensa, Riba-roja and Flix). The water temperature is altered because of the release of hypolimnetic water and the use of water for cooling at the Ascó nuclear power plant. The thermal regime of the lower Ebro River on different time scales and the changes caused by anthropogenic factors, especially the system of reservoirs and the thermal effluent of the nuclear power plant, have been studied by installing a net of water temperature measuring stations and by using historical water temperature data provided by the thermal power plant at Escatrón. An increase of 2.3§C in the mean annual water temperature could be demonstrated in the period 1955-2000 at this site. The effects of the system of reservoirs and of the nuclear power plant were the usual for this kind of structures and could be detected many kilometres downstream. In the summer, the cooling effect of the reservoirs and the warming effect of the nuclear power plant compensated each other. In winter, the warming effect of both summed up.